A casa,
entre moltes altres coses, la mare confeccionava cabdells de seda. Les veïnes,
que també en feien, posaven els cucs, amagats dins els seus capolls blancs, a
l’interior d’una pica plena d’aigua calenta perquè es morissin, però la mare
preferia amagar-los sota el coixí del llit on dormia, com un ocell que escalfa
els ous dins el niu, tot i que la finalitat era una mica diferent. Les veïnes
deien que el mètode de la senyora Maria era una porcada i que els Garcia eren
tots uns porcs acabats; ho pensaven en veure’ls fer les matances arrossegant
els animals ensangonats per tot el pati, i en percebre els ecos dels campionats
de rots a les sobretaules...El pare deia que, en el fons, les veïnes eren unes
envejoses: la seda que la senyora Maria treia als seus cucs era la més suau i
la més amable del poble.
